Les emocions juguen un paper molt destacat en la nostra ment. Sembla mentida com una simple melodia musical ens pot transportar al món de les il•lusions que més desitgem. Tot just són les vuit de la tarda d’un dissabte, d’un dia que ha destacat més per la seva proximitat nadalenca que no pas als darrers dies d’hivern. Malgrat això, escolto música i miro d’imaginar-me les millors sensacions, les millors experiències i el millor dels plaers que desitjo. Em poso a escriure i,...ai carai, me n’adono que són pocs els moments que la majoria dels humans, i jo no en sóc una excepció, disposem d’espais de temps per fer la nostra.
Vivim en una societat moderna, altament competitiva i fugaç, una societat marcada per la manca de temps, pel fort estrès, per les presses i per la no disposició de temps dedicat a nosaltres mateixos i als qui ens envolten.
Malgrat això, nosaltres seguim treballant el dia a dia amb presses, corredisses amunt i avall dels despatxos de l’empresa, dinem amb deu minuts (si en el millor dels casos tenim temps de fer-ho); fem les coses cuita a corrents; post posem allò que la nostra ment no prioritza (si bé és cert que aquesta prioritza allò que vol segons bufa el vent)...
I per si no fos suficient, ens em preguntat mai quin cost personal hem d’assumir en present o en futur per mantenir aquesta vida tant atrafegada? Coneixem quin és el cost d’obviar la realitat que ens envolta? I el cost d’oportunitat de compartir la vida amb els qui més ens estimen? I d’aquelles activitats que ens aporten beneficis socials, culturals, esportius i fins i tot lúdics?
Potser ja va sent hora que els que ens trobem en aquesta situació, -imagino que serem molts-, fem reflexió i comencem a plantejar-nos la vida des d’una òptica més tranquil•la. Penso amb una societat orientada al bon viure, una societat on la qualitat de vida de les persones s’erigeixi en l’estàndard de major valor; una societat fins i tot que plantegi la recuperació dels valors més antics i tradicionals de la nostra societat i la seva convivència amb la modernitat i amb l’inestimable contribució de les noves tecnologies, esdevenen sens dubte, una de les vàlues de major progrés econòmic i social de les societats actuals. Val la pena que hi pensem doncs tal i com deia Gandhi, a la vida hi ha quelcom més important que incrementar la velocitat. Ah, i per cert, BON NADAL!!! Tal vegada, si no prioritzem temps per a un mateix, ens trobarem en que ja no en disposarem per a fer tot allò que sempre havíem planificat i post posat per a un altre moment. Tant és així, que ja hi ha qui parla del síndrome de la felicitat avançada. N’heu sentit a parlar mai? Aquesta filosofia posa al descobert la nostra falta de dedicació a allò que més desitgem. Deixem per més endavant tot allò que ens agradaria fer; deixem de banda totes aquelles il•lusions, projectes i activitats que volem portar a terme. Ja tindrem temps ens diem la majoria dels mortals. Ara no toca (tocarà tal vegada quan ja siguin habitants de l’altre barri, oi?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada