dilluns, 10 de setembre del 2018

Projectant el comerç de proximitat 4 reptes clau!


En els darrers anys s’ha parlat molt del futur de les botigues, sobre com evolucionarà el comerç de proximitat i quin impacte tindrà la transformació digital i les noves tecnologies en aquest sector.
Certament, algunes dades no són molt positives com ho palesen l’increment de locals buits, el tancament de comerços en els centres urbans dels municipis, i el creixent consum a través del canal online.
I que hi ha de cert, en tot això?.Doncs per tal de poder entendre el context comercial actual cal que tinguem en compte alguns factors rellevants:
·        En primer lloc, la continua evolució de la tecnologia ha transformat  la forma de consumir informació per part dels consumidors i com a tal en la seva forma de relació. El consum i la compra a temps real serà sens dubte una de les claus d’èxit del comerç urbà (veiem un exemple).
·        En segon lloc, l’ajust entre oferta i demanda a través de l’aparició de nous formats comercials, on el món online n’ha estat la màxima expressió, també han contribuït a que només les marques / comerços que entenen el seu punt de venda com un espai de relació i utilitat al consumidor poden sobreviure. Disposar de bons productes, i d’un immillorable servei, avui en dia ja no resulta un factor d’èxit. Simplement suposa ser un més en un ampli espai amb múltiples formes de compra.
Aquest nou escenari, ha contribuït a generar que els processos de compra s’hagin vist modificats respecte a la manera de comprar de fa tot just una dècada. Així i si fa uns anys, posàvem els nostres esforços en fer atractiva la botiga, avui hem de tenir present que quan un consumidor arriba al nostre negocis ja disposa de tanta informació que la seva decisió de compra pot estar pràcticament presa.
Davant d’això, cal entendre quins seran els 4 grans reptes de futur del comerç de proximitat:
1.     El comerç del futur serà físic i no online això si; digital i omnicanal (en cap cas es tracta d’una comparativa sobre si el comerç ha de ser físic o bé on line).
I sinó, fem un repàs a tot el procés de decisió de compra d’un determinat producte, ens adonarem que el consumidor actual i el del futur volen que el comerç sigui digital en totes les seves fases. Vegem-ho:
Abans que un client entri en un determinat establiment sol estar informat sobre els productes, les seves característiques, els preus, el tracte que ofereix aquella botiga,... simplement amb la informació que ha obtingut a Internet, el consumidor ja es pot fer una idea sobre l’atractiu d’aquella botiga.
També des del punt de vista digital, dins la botiga també tindrem moltes coses a dir: des de la possibilitat que ens trobin en espais de posicionament gratuït a Internet que permeti una òptima geolocalització, des de poder cercar informació de l’origen dels productes, així com receptes vinculades al producte,...
Finalment, i un cop el client ja no sigui dins la botiga, voldrà utilitzar les xarxes socials,... per comentar que li ha semblat la compra,...

2.    L’experiència de la compra física: el pilar per al bon funcionament del negoci:
I que vol dir experiència de compra? Doncs que passin coses suficientment atractives (en tot el procés de decisió)  amb la finalitat que durant l’acte de compra el consumidor s’enamori del nostre establiment (amb aspectes com la degustació, la circulació dins la botiga, una bona ambientació, l’efecte sorpresa,...el consumidor es prefixarà una millor idea del nostre negoci). (veure exemple del check list).
Caldrà que definim i tinguem en compte tots els punts de contacte que es generen amb el nostre client, en 4 estats bàsics: abans d’entrar a la botiga, quan decideix entrar-hi, quan ja hi és, i quan valora si vol o no vol tornar.

3.    L’actitud, l’última de les llibertats que un comerç pot perdre:
Hi ha un factor primordial que mai no podem perdre de vista en un negoci: l’actitud envers el consumidor. Per més que el món digital transformi negocis, l’actitud és l’última de les llibertats que mai podem perdre. La bona actitud és exponencial davant qualsevol situació.

4.    La transformació associativa:
Finalment, tots aquells comerços que vulguin ser competitius han de comprendre que el seu èxit no només depèn de la imatge i la gestió comercial del seu negoci. Aspectes com la neteja, la senyalització, la seguretat,... del seu entorn més proper resulten factors imprescindibles perquè la marca de comerç i ciutat esdevinguin una autèntica locomotora de desenvolupament econòmic i comercial.

La millor de les conclusions és que heu de fer que els vostres establiments siguin seductors i no només atractius! Aquest és el bon camí a seguir. Moltes gràcies.

dimecres, 28 de desembre del 2011

L'ÚLTIMA REFLEXIÓ DE L'ANY: MÀRQUETING PER COMPARTIR


L’ÚLTIMA REFLEXIÓ, ENTENDRE, COMPARTIR I ACTUAR
Avui en dia, són moltes les empreses que ja desenvolupen i creen noves idees de negoci.
Segons quin sigui el dimensionament d’aquestes empreses, la majoria ja disposen d’un departament, d’un assessor...
Tal com comentàvem en un punt anterior, un dels aspectes rellevants en la definició del negoci descansa en el reconeixement i l’anàlisi DAFO d’un projecte, on es posen en relleu un conjunt de característiques del negoci, algunes de les quals són positives i d’altres negatives, sobre les quals cal actuar per tal de corregir-ne el sentit amb l’objecte de reforçar el seu impacte positiu en el desenvolupament comercial de l’empresa.

dissabte, 19 de novembre del 2011

COMPROMÍS... I UN FUTUR MOLT MILLOR

Deixeu-me que us expliqui una història ben curiosa. Ara farà unes setmanes, un divendres al vespre vaig anar a sopar amb uns amics. El lloc escollit era un restaurant amb una imatge fantàstica; a primer cop d’ull, la sensació era immillorable; bona imatge, una ambientació no menys bonica i una aroma que es desprenia de la cuina, i que feia presagiar una vetllada d’allò més reeixida.

Un cop vàrem acomodar-nos a la taula, va venir el moment del servei, que també va anar acord amb les primeres sensacions viscudes. Vet aquí alguns exemples: de la bona imatge inicial ja descrita, vàrem passar a una decoració de la taula exquisida, un servei del personal meravellós. Tot era a base de bons detalls, un petit caprici d’inici abans de començar el sopar, una exposició brillant dels vins i la seva relació amb l’elecció dels plats, una descripció magistral de bona part dels plats, amb les seves característiques, atributs i beneficis..., i uns petits fours per acabar.

dijous, 20 d’octubre del 2011

EXPERIÈNCIES EN LA GESTIÓ COMERCIAL DE ELS PARADES DELS MERCATS MUNICIPALS

L'Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona, ha publicat el llibre "Dinàmiques comercials i bones pràctiques en parades dels mercats municipals".
El manual, escrit per (Oriol Cesena), tracta els conceptes més moderns de màrqueting i comercialització i la seva aplicació pràctic als mercats municipals.

FORMACIÓ EN LIDERATGE PERSONAL,... A LA UdG

El proper mes de gener la UdG inicia un nou programa sobre lideratge i desenvolupament personal. Es tracta d'un programa que pretén facilitar als participants unes eines d’autoconeixement i autoanàlisi que els permetin guanyar consciència de les seves autèntiques potencialitats fins al punt de comprovar que tothom pot crear la seva pròpia realitat i trobar el sentit i el propòsit que integren l’autèntic concepte d’èxit professional i vital i també de satisfacció real.

L’objectiu final del programa és que la persona que hi participa aconsegueixi ser plenament conscient d’allò que vol fer i de com ho vol fer, tant en el camp del seu desenvolupament personal i vital com del professional i laboral, i, a través d’aquesta consciència, impulsi els canvis necessaris per sentir-se ple i realitzat.

dimarts, 13 de setembre del 2011

BENVINGUDA AL CLUB DE MÀRQUETING

Les persones són un immillorable actiu per al treball en equip. Saber compartir és un dels millors elements per a aconseguir-ho. I per això cal saber trobar bones persones per a bons projectes. Projectes dels que fan país i dels que fan empresa. Dels que volen contribuir al foment del talent. Un talent, ara més necessari que mai.
Tot just fa un parell d’anys em rondava pel cap una inquietud i la volia compartir. En Marc va ser el primer a qui la vaig explicar. La va encaixar de seguida i no només la va millorar sinó que em va proposar noves persones amb qui compartir-la: en Xavier, la Neus i la Carme. Amb el pas de les setmanes ens varem anar trobant, i la meva inquietud s’havia convertit en una idea d’equip. A les següents trobades la idea va anar prenent cos, i ho varem proposar a noves persones: en Roger, en Marc, en Ricard, la Cristina i en Mario.

dijous, 28 de juliol del 2011

ENAMORAMENT I EMOCIONS: QÜESTIÓ DE MÀRQUETING

ENAMORAMENT I EMOCIONS: QÜESTIÓ DE MÀRQUETING

Hi ha qui pensa que el màrqueting emocional és una de les millors bases per fer incrementar les vendes de la seva empresa. I en certa mesura tenen raó, perquè és ben cert que avui per avui tots aquells productes i serveis que juguen amb l’emocionalitat de la clientela acaben tenint una major probabilitat d’atreure i fidelitzar la clientela (són molts els casos de les empreses que han sabut jugar amb les emocions i les intangibilitats amb resultats molt satisfactoris).

Ara bé, l’emocionalitat que poden desprendre els productes i serveis, els nostres negocis, fins i tot amb idees innovadores, no és una qüestió que es pugui obtenir d’un dia per l’altre; cal que tinguem en compte que només s’arriba a l’emocionalitat de les coses si hi arribem des de la racionalitat.

divendres, 15 de juliol del 2011

CONTRAPORTADA DEL DIARI DE GIRONA: ÉS UN UN ERROR UTILITZAR FACEBOOK PER VENDRE MÉS

´Hi ha la sensació que ja que estan de moda hem de ser a totes les xarxes, i això és fals´


ENTREVISTA D'ALBERT SOLER DEL DIARI DE GIRONA
Col·laborador de Diari de Girona i consultor, Oriol Cesena dirigirà el primer títol en màrqueting digital i xarxes socials de la UdG, a partir del curs vinent. El curs oferirà formació en l'àmbit de les xarxes socials com a plataforma de millora de la gestió i resultats comercials de l'empresa


Com vol que els empresaris aprofitin les xarxes socials si molts encara no tenen una web amb cara i ulls?

Molts no tenen en compte que abans d'entrar a les xarxes socials hi ha un procés de digitalització de les empreses.

A aquestes alçades encara no està tothom al món digital?

No, i per això moltes empreses són poc competitives. Encara estan pensant molt en el producte i poc en el context.

Això és més acusat entre els empresaris no tan joves?

Exactament. Pensen que amb un bon producte l'èxit ja està assegurat, i avui en dia ja no és així. Avui és la percepció per part del consumidor el que garanteix l'èxit del producte. I per aconse?guir-ho cal estar a prop del client, per la qual cosa Internet i les xarxes socials són una eina immillorable.

dilluns, 11 de juliol del 2011

FB, UNA XARXA PER COMPARTIR EXPERIÈNCIES

La setmana passada fèiem referència a les diferents tipologies de xarxes socials existents. Parlàvem de les xarxes de continguts, de les especialitzades i de les generalistes.

Facebook (Fb) és sens dubte la xarxa generalista més important. Amb milions d’usuaris, aquesta comunitat generalista s’ha convertit en una de les plataformes més utilitzades per la població, que veu en ella la xarxa idea per comunicar-se amb els seus amics,...

Fb és doncs una plataforma dirigida principalment a persones i no pas a empreses. Es tracta d’una xarxa on la gent es vol comunicar, on vol compartir, on vol rememorar, recordar i retrobar vells amics, grups,... i un llarg etcètera d’exemples, tots ells, dirigits a la vivència.